El tractament convencional d’aquesta malaltia es basa en l’ús de fàrmacs que intenten compensar el dèficit dopaminèrgic nigroestriatal. S’ha demostrat, però, que avui dia el tractament farmacològic no permet de controlar-ne les manifestacions clíniques indefinidament. De fet, a un mínim del 50 % dels pacients tractats de manera convencional els sorgeixen complicacions importants, en forma de fluctuacions de la mobilitat, discinèsies i alteracions psíquiques i del control autònom, que pertorben greument el control terapèutic i comporten una incapacitat funcional. El quadre clínic s’agreuja amb l’existència d’un deteriorament de la resposta farmacològica: alteracions en la posició corporal, en el llenguatge, bloqueig o congelació de la marxa i caigudes.
MANCA DE PERSPECTIVES FARMACOLÒGIQUES
La manca de perspectives farmacològiques a mitjà termini que permetin de tractar o prevenir aquestes complicacions, juntament amb una sèrie d’avenços com ara el més bon coneixement fisiopatològic de les estructures implicades en l’origen de la síndrome parkinsoniana, els notables avenços tecnològics que han millorat les tècniques de neuroimatge, el desenvolupament de nous programaris quirúrgics, el monitoratge durant l’operació i el perfeccionament de certes modalitats quirúrgiques, han contribuït a mantenir l’interès pel tractament quirúrgic de la malaltia de Parkinson.
CIRURGIA
La cirurgia estaria indicada quan el tractament farmacològic no aconsegueix de controlar els símptomes del pacient durant tot el dia, cosa que n’afecta notablement la qualitat de vida. Cal recordar que la malaltia de Parkinson actualment no té cura, però els beneficis obtinguts mitjançant la cirurgia són realment importants. Es poden assolir millores molt significatives en el moviment, així com una disminució en la rigidesa i la tremolor dels pacients. D’altra banda, permet de reduir la medicació, cosa que evita els efectes secundaris dels medicaments a llarg termini.
