Preguntes freqüents sobre l’ADR

La degeneració és un procés natural relacionat directament amb l’envelliment.
Tothom s’envelleix i, de la mateixa manera, totes les articulacions es degeneren. Aquesta degeneració pot provocar dolor en algunes persones i en d’altres no. Doncs bé, aquestes en serien les causes més freqüents:

• L’envelliment.
• La predisposició genètica.
• Altres causes: traumatisme, problemes metabòlics, patologia reumatològica…

• Quan el dolor lumbar o cervical és crònic i no millora amb cap teràpia menys invasiva. 
• Quan la qualitat de vida del pacient es veu limitada pel dolor. 
• En casos de dolor d’aparició aguda, que limita de manera severa el pacient, i no millora amb els tractaments conservadors ni hi ha cap expectativa de millora espontània en un termini raonable.

No. No fem implants de disc artificial en els casos següents:

• Espondilolistesi amb espondilòlisi o sense.
• Cirurgies de columna prèvies que hagin compromès les facetes articulars posteriors en més d’un 50 %.
• Atròfia greu del múscul multífid posterior.
• Alta incidència pelviana o pendents sacres molt pronunciats.
• Cirurgies abdominals anteriors, sobretot si han afectat l’espai retroperitoneal.
• Debilitat òssia, osteopènia i osteoporosi.
• Altres factors: psicològics, consum de drogues, altres cirurgies anteriors, etc.

A més a més, els pacients amb antecedents d’al·lèrgia als metalls s’han de sotmetre a una prova d’al·lèrgia als metalls, incloent-hi l’alumini.

Per determinar si cal operar el pacient es fan radiografies funcionals de columna —en flexió i extensió— per observar-ne la mecànica i el segment que s’ha d’intervenir. 

També cal fer una radiografia telemètrica de cos sencer (EOS) per descartar disharmonies o graus de curvatura de la columna que contraindiquin la tècnica ADR. Així mateix, es necessita una ressonància magnètica (RM) lumbar per poder apreciar l’estat del disc, dels nervis i dels elements retroperitoneals. 

A més a més, en alguns casos també es requerirà una tomografia computada (TC) lumbar per complementar o substituir la RM, i fins i tot una densitometria òssia.

En el cas de les dones de més de 40 anys i els homes de més de 50 s’hauria de fer una densitometria òssia abans de l’operació per tal de descartar l’existència d’una osteopènia marcada o una osteoporosi, que podrien suposar un risc elevat d’enfonsament i de fracàs de l’implant.

Es tracta de substituir un disc degenerat que no funciona i que genera dolor per un d’artificial que reprodueixi la capacitat d’amortiment i de moviment d’un disc sa.

La cirurgia dura entre una hora o dues depenent del nombre de nivells.

La cirurgia utilitzada més sovint és l’artròdesi o fusió lumbar o cervical tradicional. En aquest tipus de cirurgia, tal com diu el nom, es fusionen o es fixen les vèrtebres per tal d’eliminar-ne el disc degenerat i el dolor que produeix. Tot i això, a l’Institut Clavel apostem per l’ADR sempre que sigui prudent, ja que comporta molts beneficis per al pacient.

Són moltes i variades. Us les expliquem totes detalladament aquí.

No, el cost és molt semblant al de l’operació de fusió. A més a més, com que la recuperació és molt més ràpida, això també fa que el cost econòmic laboral i social sigui molt menor.

Per la complexitat que requereix la la tècnica de l’abordatge per via anterior. A l’Institut Clavel, gràcies a la formació i a l’experiència, hem aconseguit de superar aquesta barrera.

Efectivament, per a intervencions de la columna tant cervical com lumbar. És cert que no sempre la restauració del lligament en suposa el restabliment anatòmic ni funcional, però en aquest tipus de cirurgia es fa impossible d’evitar-ne la secció per poder fer la discectomia i l’implant de la pròtesi.

Per a la columna cervical, sí. En fem servir una petita quantitat a la vora posterior de les plaques terminals superior i inferior. No hem vist que es produeixi cap infecció en els casos de columna cervical que hem tractat i creiem que l’ús de la cera òssia pot evitar que es produeixi ossificació heterotòpica, o creixement d’os en llocs anormals.

Per a una cirurgia d’ADR cervical, l’ingrés mitjà és d’un dia, tot i que es pot allargar a dos si el pacient ho requereix. D’altra banda, per a una cirurgia d’ADR lumbar l’ingrés és de tres dies, si bé es pot allargar fins a cinc, especialment si el pacient prové d’un altre país.
 

Tot i que pràcticament qualsevol cirurgia de la columna comporta un cert grau de dolor postoperatori, com que es tractar d’una tècnica mínimament invasiva el grau de dolor referit pels pacients és significativament menor que amb el procediment tradicional de la fusió. 

Això comporta que la velocitat de recuperació funcional sigui més gran. Els pacients són capaços d’incorporar-se l’endemà mateix i són donats d’alta l’endemà de la intervenció en el cas de les cervicals i al cap de 2 o 3 dies en el cas de les lumbars.

Sí, com en qualsevol mena de cirurgia. En aquest tipus d’intervenció, a causa de l’abordatge hi ha el risc que en quedin afectats els vasos abdominals, però és una situació molt infreqüent, que es controla i se soluciona durant la intervenció mateix. Com en qualsevol operació, hi ha el risc d’una hemorràgia postoperatòria i d’una infecció com a principals complicacions, tot i que la freqüència acumulada d’aquestes dues és inferior al 3 % dels casos.

D’altra banda, les noves generacions de discos, amb més bons dissenys i materials, han fet que, pràcticament, desapareguin les complicacions associades als discos artificials en si, cosa que fa que siguin rars els casos d’enfonsament o d’extrusió de la pròtesi. 

En un 10 % dels casos, durant els primers 6 mesos, pot aparèixer dolor d’origen facetari a causa de l’augment de la mobilitat de les apòfisis facetàries que estaven en situació de degeneració lleu o moderada abans de la cirurgia, però no és prou obstacle per haver de contraindicar la tècnica ADR. Usualment aquestes molèsties es resolen per mitjà de la recuperació funcional o, si calgués, mitjançant infiltracions o radiofreqüència.

Generalment, d’1 a 3 dies d’ingrés, i de 2 a 5 setmanes per tornar a treballar en el cas de les cervicals o de 4 a 10 setmanes en el cas de les lumbars, tot depenent sempre de l’ocupació del pacient. Ara bé, cal tenir en compte que cada pacient té unes circumstàncies concretes, per això el temps de recuperació caldrà estimar-lo de manera personalitzada.

De mitjana, al cap d’uns 10 dies després de la intervenció quirúrgica.

Doncs sí. L’objectiu de la intervenció és tornar-li al pacient la qualitat de vida prèvia i el retorn a totes les activitats que feia abans de patir el dolor. Tot i amb això, cal tenir en compte que si la vostra activitat prèvia suposa un risc elevat de noves lesions de columna, el metge us donarà indicacions i recomanacions amb l’objectiu de valorar la possibilitat d’un canvi d’hàbits.

No, la pròtesi de disc és una solució definitiva per al nivell intervingut. Això no vol dir que no pugui aparèixer una nova hèrnia en un altre disc.

Sí. Recomanem als nostres pacients que en prenguin durant almenys 3 setmanes després de la intervenció. Se sap que aquests fàrmacs inhibeixen el creixement de l’os i, per tant, redueixen la probabilitat que es produeixi ossificació heterotòpica —creixement de l’os en llocs anormals—, a més a més de ser útils per al control del dolor postoperatori.

Proporcionem un ampli tractament de rehabilitació als nostres pacients mentre s’estan a Barcelona o a Madrid. Els nostres fisioterapeutes especialitzats treballen amb els pacients des de l’endemà mateix de l’operació dos cops al dia durant el temps que estan hospitalitzats. 

Quan els pacients tornen a casa, és l’equip mèdic de l’Institut Clavel qui se n’encarrega del seguiment i cada pacient rep recomanacions i instruccions específiques del nostre equip de rehabilitació especialitzat en la columna perquè segueixi la rehabilitació de manera ambulatòria.