Què és l’epiduròlisi per adherències?

Aquesta intervenció, que també se’n diu adhesiòlisi epidural, neuròlisi epidural, neuroplàstia epidural o procediment de Racz, consisteix a destruir el teixit de fibrosi que es forma a l’espai epidural de la columna vertebral després de la cirurgia d’hèrnia discal (cicatrització), per disminuir el dolor produït per la compressió dels nervis.

En quins casos es fa?

El propòsit principal de l’epiduròlisi és la ruptura de les adhesions epidurals. Aquesta fibrosi produeix dolor radicular per efecte mecànic, a causa del trauma repetit que es produeix cada cop que les arrels nervioses s’estiren i es comprimeixen contra aquestes cicatrius.

A més a més, aquesta tècnica afavoreix que els fàrmacs utilitzats —anestèsics locals, hialuronidasa, corticoides, ozó, etc.— s’apliquin exactament al lloc de la lesió, és a dir, en aquelles arrels afectades, i també possibilita l’aplicació de radiofreqüència sobre els ganglis raquidis afectats.

Així doncs, està indicada en els casos següents:

1.

Nul·la o mala resposta al tractament mèdic conservador i a la infiltració epidural en diverses oportunitats.

2.

Dolor lumbar posterior a múltiples cirurgies de l’esquena.

En què consisteix la intervenció?

Abans de dur a terme aquesta tècnica, cal la signatura del consentiment informat que n’inclogui totes les possibles complicacions. 

En cas que es decideixi de sedar el pacient, cal tenir en compte que durant el procediment és important que el pacient col·labori per poder descartar un efecte compressiu sobre la medul·la espinal quan s’administren els medicaments.

Aquest procediment sempre s’ha de fer sota control radioscòpic i seguint les recomanacions habituals de radioprotecci.

Seguint la tècnica indicada, el procediment seria el següent:

1) Col·locació del pacient de panxa avall amb el cap de costat, amb un coixí sota l’abdomen de manera que disminueixi la curvatura de la columna vertebral i els peus en rotació externa per facilitar l’accés a l’espai peridural.

2) Monitoratge bàsic del pacient.

3) Esterilització de la zona de punció.

4) Infiltració amb anestèsic local del punt d’entrada. Es pot infiltrar aprofundint amb una agulla intramuscular fins a contactar amb l’os.

5) Comprovació de la posició correcta de l’agulla amb visió radioscòpica anteroposterior i lateral. Prèvia aspiració negativa de sang o LCR, es procedix a administrar el contrast.

6) Inserció del catèter mitjançant l’agulla introductora. El fet de doblegar la punta del catèter uns 15 º pot facilitar la maniobra per dirigir-lo cap a la zona desitjada. De vegades fan falta uns quants intents perquè progressi el catèter a través de la zona fibrosada.

7) Un cop arribats a l’objectiu, es procedeix a l’aspiració negativa i s’administren 5-10 ml de contrast a través del catèter. Això ens permet d’observar cap a on s’estén el contrast i cap a on no, de manera que podem detectar quina part de l’espai epidural té més grau de fibrosi i quines arrels n’estan més afectades.

8) Un cop detectat el punt desitjat amb el catèter, es du a terme, a través de l’espai epidural, una, radiofreqüència polsant del gangli dorsal de l’arrel afectada. Així doncs, es connecta el catèter de Racz per mitjà d’una pinça de cocodril a l’aparell de radiofreqüència i se segueix el procediment habitual d’estimulació sensitiva a 50 Hz i motora a 2 Hz amb una impedància adequada. S’hi fa una lesió polsant entre 4 i 8 minuts, segons els autors.

9) En aquest moment, s’administren 1.500 UI d’hialuronidasa dissoltes en 4-10 ml de sèrum salí estèril isotònic, seguides d’una injecció lenta i fragmentada de 10 ml de ropivacaïna 0,2 % o levobupivacaïna 0,25 %, juntament amb el corticoide, preferentment 40 mg d’acetat de triamcinolona.

Llegir més

Recuperació i rehabilitació

Durant el postoperatori immediat, el pacient és monitorat de forma bàsica i se li donarà l’alta un cop comprovada la funció vesical i motora. Es recomana que la zona intervinguda estigui seca durant un mínim de 48 hores. Després d’aquest període es permeten les dutxes, però els banys d’immersió no s’han de fer fins al cap de 7-10 dies de la intervenció.

Aquest procediment sol produir una millora significativa del dolor i de la funció motora. Per això, com més aviat millor és convenient de començar a fer exercicis físics que millorin el to muscular i afavoreixin l’estirament de la columna vertebral. La recomanació és fer-ne dues vegades al dia durant uns 5 minuts per sessió. Si s’hagués de repetir la teràpia, caldria esperar uns 3 mesos entre la realització d’una tècnica i de l’altra.

Riscos de l’epiduròlisi

Davant de qualsevol dèficit sensorial o motor persistent, caldrà plantejar la realització d’una ressonància magnètica nuclear (RMN) per descartar possibles complicacions severes, especialment compressió medul·lar, hematoma, abscés, etc.

Quins metges fan la intervenció a l’Institut Clavel?

Dra. Vega

Fonts

  • Epidurolisis o adhesiolisis lumbar. Técnica de Racz. Trinidad J.M., Torres L.M. Revista de la Sociedad Española del Dolor 2011, gen.-feb.; 18(1):65-71.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Contacte
Compartir en: