Lumbàlgia per dolor discogènic

En diem dolor discogènic del que es produeix com a conseqüència de la degeneració discal.

Els discos intersomàtics són una part fonamental de l’estructura de la columna vertebral humana, tant a nivell cervical com dorsal i lumbar. Són estructures altament hidratades que se situen entre les vèrtebres i que tenen, com a funció principal, la de servir com a punts d’absorció de totes les forces i tots els impactes que passen per la columna. Per això, és imprescindible que mantinguin la seva estructura fisiològica, formada per un nucli polpós i un anell fibrós.

Entenem com a degeneració discal o discopatia el procés pel qual el disc veu alterada l’estructura fisiològica i, per tant, és incapaç de fer la seva funció amb normalitat. En general, es tracta d’un procés evolutiu que s’acostuma a iniciar amb la pèrdua del contingut líquid o deshidratació discal i que, posteriorment, fa que el disc vagi perdent gruix de mica en mica.

L’estadi més greu d’aquest procés és quan el disc ha perdut tot el contingut hidratat i s’ha aprimat tant que hi ha contacte entre dues vèrtebres contigües.

El dolor discogènic és una de les causes més freqüents de lumbàlgia entre la població, de curs benigne en la majoria dels casos, en què es pot solucionar amb un tractament mèdic i rehabilitador conservador.

Causes del dolor discogènic

La causa principal del dolor per degeneració discal és l’envelliment. Amb l’edat, els discos intervertebrals pateixen de natural un desgast i una deshidratació. Dins de l’espècie humana, aquesta degeneració discal és més marcada que en altres mamífers a causa de la marxa bípeda, a diferència de la que tenen la major part dels mamífers, que és quadrúpeda.

Com que caminem sobre dues cames, les forces de càrrega que ens afecten la columna són molt més grans. Per acabar-ho d’adobar, els esports d’alt impacte com ara el bàsquet, les feines que inclouen la càrrega d’objectes pesants o les activitats que requereixen molt d’esforç físic també afavoreixen el desgast discal.

Hi ha múltiples factors, però, que afavoreixen aquest desgast del disc i que l’acceleren i tot. Segurament el tabac i el sobrepès en són dos dels més importants. A més a més, moltes malalties han demostrat que tenen relació amb el procés de degeneració discal.

Altres casuses menys freqüents, però no per això menys importants, poden ser els traumatismes, les fractures i els processos neoplàsics.

 

Símptomes del dolor discogènic

El dolor discogènic és un dolor d’intensitat variable que es localitza a la zona afectada, que generalment és la zona lumbar baixa. És un dolor lumbar que, en si, no té irradiació, cosa que el diferencia del dolor d’una hèrnia discal lumbar, que acostuma a cursar amb ciàtica. 

A més a més, el dolor discogènic sol augmentar pels factors següents:

  • Estar assegut, ja que augmenta la pressió intradiscal
  • Inclinar el tronc cap endavant
  • Aplicar pes sobre el cos (càrrega axial)

En general, la degeneració discal és una condició que no acostuma a provocar alteracions de tipus neurològic com ara pèrdua de sensibilitat o de força.

Diagnòstic del dolor discogènic

Per al diagnòstic del dolor discogènic és important de basar-se en dos pilars. El primer és l’entrevista amb el pacient, seguit d’una exploració física dirigida, que farà un dels especialistes del nostre equip. Amb això ja es pot començar a encaminar l’origen de la malaltia del pacient. 

El segon pilar són les proves d’imatge. Hi ha un arsenal diagnòstic ampli —radiografies, TC…— per diagnosticar i orientar la degeneració discal. Potser la més útil avui dia és la ressonància magnètica, però en molts casos caldran més proves d’imatge per acabar d’estudiar cada pacient en concret.

Tractaments del dolor discogènic

El tractament del pacient amb dolor discogènic és molt ampli i conté diversos estadis. El primer de tots és el tractament conservador, que consisteix en la pèrdua de pes, l’exercici físic per potenciar la musculatura abdominal i del tronc i els canvis concrets en l’estil de vida, com ara abandonar el tabac, entre d’altres.

El tractament farmacològic també hi té un paper important. Hi ha tot una sèrie d’analgèsics —antiinflamatoris, corticoides, derivats opiacis…— que són adequats per disminuir el mal d’esquena discogènic. És important que les pautes analgèsiques i el seguiment dels pacients els duguin a terme especialistes en aquesta mena de patologia.

Finalment, hi ha alternatives quirúrgiques per a aquells individus que, malgrat el tractament conservador, continuïn patint de dolor discogènic. La tècnica clàssica consisteix en la fusió o artròdesi del nivell afectat per la discopatia. Aquesta fusió es pot fer amb diversos materials, tècniques o abordatges, en funció de cada cas concret.

Una alternativa a la fusió és la cirurgia d’artroplàstia. Aquest procediment consisteix en la substitució del disc patològic per una pròtesi que n’imita l’estructura i la funció. A l’Institut Clavel, sempre que sigui possible, apostarem per abordatges quirúrgics mínimament invasius. 

Quins metges tracten el dolor discogènic a l’Institut Clavel?

Aquest dolor el pot tractar qualsevol especialista de l'equip. 

Fonts

  • Discogenic low back pain. Kallewaard J.W. i altres. Pain Practice 2010, nov.-des.; 10(6):560-79.
  • Individual patient education for low back pain. Engers A. i altres. Cochrane Database of Systematic Reviews 2008, 23 gen.; 2008(1):CD004057.
  • Disc degeneration in the rabbit. A biochemical and radiological comparison between four disc injury models. Kim K.S. i altres. Spine 2005, 1 gen.; 30(1):33-7.
  • Radiographic assessment for patients with low back pain. Simmons E.D. i altres. Spine 1995, 15 ago.; 20(16):1839-41.

US CAL MÉS INFORMACIÓ?
CONTACTEU AMB NOSALTRES!

Expliqueu-nos el vostre cas perquè us puguem assessorar de forma personalitzada.

Contacte
Compartir en: